La Direcció de l’hospital Germans Trias i Pujol inverteix les regles del
joc de l’estratègia i ofereix com el millor atac una “bona” defensa per a
sortir del pas de les acusacions que s’han posat de manifest arran de l’inici
de la campanya “NO MARXIS SENSE HORA, HI
TENS TOT EL DRET”.
La campanya fonamentada en l’objectiu de destapar el camuflatge de les
llistes d’espera, no ha deixat indiferents a la Direcció de Can Ruti, hospital
on s’ha iniciat la campanya a la província de Barcelona, i ha provocat la seva
reacció immediata anunciant que el temps d’espera mitjà per a les intervencions
quirúrgiques s’ha reduït un 14%, respecte el 2009. El que ha oblidat d’especificar la Direcció del centre és que aquest temps d’espera
mitjà es refereix només als
“procediments de garantia” que el Servei
Català de Salut estableix que s’han de realitzar en menys de 6 mesos. En
aquests, s’inclouen tan sols 14 intervencions, com les cataractes, varius,
pròtesis de maluc o genoll, etc. però no són quantificades la totalitat de
procediments quirúrgics. Puntualitzar que, en l’actualitat, no són de domini
públic les dades sobre el temps mitjà
que cal esperar per a les intervencions no contemplades en els “procediments de
garantia” que defineix el CatSalut.
De totes maneres, cal subratllar que malgrat aquesta aparent reducció en un
14% del temps d’espera mitjà en aquestes 14 intervencions, la Direcció mèdica
del centre afirma que està treballant perquè els pacients no superin els 9
mesos d’espera per a ser operats i té com objectiu de reduïr-lo a la marca
proposada pel Servei Català de Salut. Aquestes declaracions, admeten de manera
ímplicita que hi ha procediments quirúrgics que s’han disparat per sobre dels 6
mesos que la Llei estableix com a temps d’espera màxim.
Un dels punts fonamentals de la campanya iniciada és
informar a usuaris i a usuàries del dret
a sortir del centre amb l’hora assignada per a una propera cita mèdica. No
disposar d’aquesta confirmació quan se surt del centre sanitari, implica que
s’entri dins un circuit d’espera paral·lel que no es registra oficialment
enlloc. La Direcció de Germans Trias i Pujol rebutja aquestes acusacions,
assegurant que el pacient passa a formar part de la llista d’espera des que el
cirurgià decideix que s’ha d’operar. Aquesta
justificació resulta insuficient, ja que comptabilitzar només els pacients que
el cirurgià inclou en la llista perquè se’ls realitzi una intervenció
quirúrgica, fa que no es contemplin aquells pacients que s’esperen perquè se’ls
doni hora per la visita amb cirurgià o
per a realitzar-se una prova diagnòstica indispensable pera decidir i/o abordar
la cirurgia. Cal esmentar, que gran part d’aquests pacients se’ls haurà
d’operar i aquest temps d’espera no haurà estat comptabilitzat per a configurar
les llistes d’espera “oficials”.
Però la Direcció no es dóna per vençuda i amb
declaracions d’Oriol Estrada, Director mèdic de Can Ruti, assegura que la crisi
ha provocat la instauració d’un nou model de gestió més eficient de les llistes
d’espera on es controlen millor els pacients que esperen ser operats o fer-se
una prova diagnòstica, per tal de preservar així el criteri d’antiguitat a la
llista i/o la prioritat clínica. Però evidentment, com quantificar allò que no
es registre? Per descomptat, aquest model de gestió amb el que s’omplen la
boca, no contempla aquells pacients que es troben en una “llista extraoficial”,
que no figura enlloc. Constituïda per tots aquells pacients que han hagut de
marxar del seu centre de salut, sentint la frase de: “ja el trucarem”, sense
que ningú els pugui especificar si això serà dintre d’una setmana o d’un mes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada