Ens presentem, els diem que som de Can Ruti i de Vall d’Hebron, i la seva actitud és oberta a escoltar-nos.
“Som tots oïdes” diuen.
Iniciem la conversa amb la demanda de que Boi- Ruiz dimiteixi, per opacitat en els seus plans privatitzadors, per provenir de l’empresa privada en sanitat… Ens diuen que la dimissió del Conseller només es pot aconseguir amb el suport de les pressions exercides per les mobilitzacions socials.
També els diem, que els volem parlar del nostre dia a dia i del malestar i la crispació que tenim en l’exercici de la nostra professió en els últims temps. De com un grup de persones fartes de la situació insostenible de e drets laborals, en particular, i humans en general han decidit prendre el camí de la desobediència civil, saltant-se la uniformitat, i portant una samarreta negra per treballar amb el missatge “La Sanitat Pública es Mor” per mostrar l’alerta d’aquest fet a la població i mostrar la preocupació i la disconformitat de les Retallades per part dels professionals.
La nostra sensació de que els professionals estem a punt d’esclatar, i que el sistema va en caiguda lliure.
També els expliquem com veiem que s’estan carregant el sistema, tal i com l’havien conegut, i en el que està quedant:
Està quedant un sistema on els professionals compten cada cop menys, i els recursos materials cada cop més.
Els expliquem, que hem notat la mercantilització de la sanitat com mai, com es parla ja de pressupostos tancats per serveis, com es fan servir cada cop més termes d’eficiència i eficàcia econòmica que intervenen directament en la presa de decisions que afecta als malalts (a l’hora de l’alta, ingressant-lo o no…) Els indicadors d’eficiència i eficacia no han estat consultats amb els professionals i això fa dubtar de les bones intencions d’aquesta nova gestió de pressupostos.
Parlem de la piràmide invertida, com els comandaments intermitjos i alts càrrecs sobrepassen el necessari, al nostre parer, i en canvi les bases anem al mínim dels mínims de plantilla. Destaquem la manca d’exigència de responsabilitats d’aquests càrrecs superiors i intermitjos i per contra l’importància de les seves retribucions econòmiques.
Relacionem aquesta idea de la piràmide invertida amb la idea d’estalvi que si voldrien podrien posar en pràctica, fusionant direccions de diferents hospitals.
A més trobem que, justament al contrari, la fragmentació de l’ICS, no és estalviadora, sino que suposa més despeses i més possiblitats de fer negoci, mitjançant l’augment dels intermediaris
Fusions d’empreses = accions que prenen les empreses per estalviar.
Fragmentar= accions que generen despeses.
Ens preocupa, i molt, i així els fem saber la doble llista de recent inauguració de l’Hospital de St. Pau.
Els encoratgem a que prenguin força contra la corrupció en Sanitat, a través de la Comissió d’Investigació.
També els diem que ens preocupa que a partir de l’1 Abril moltes persones residents al nostre país es quedaran sense cobertura sanitària, i com això genera decisions ètiques de contradir aquesta llei, és a dir, d’insubmissió per trobar-ho injust, a més del problema de Salut Pública que això genera.
Tot això és el que nosaltres els expliquem.. a continuación prenen ells la paraula.
El primer que ens diuen és que no tenen cap problema en atendre´s, i que no tenen res en contra d’això, però que això vol dir que els SINDICATS ho estan fent francament malament, perquè ells haurien de ser la nostra veu.
Destaquen que en els últims mesos estan assistint a una realitat, on els treballadors s’han de organitzar i prendre les seves pròpies accions…això genera una disgregació de lluites i ells están més d’acord en que hi hagués una estratègia compartida.
Sobretot ens encoratgen a que ens mobilitzem amb unitat abans dels pressupostos de la Generalitat.
Entre tots fer un front comú, per dir prou a les retallades i posar ben delimitades les línies vermelles.
Sobre la retirada de la targeta sanitària, ens parlen de la possibilitat de l’empadronament sense pasar per mínims de temps i de la possibilitat d’empadronament sense domicili fix, per tal d’evitar l’exclusió.
Sobre la Comissió d’Investigació, ens diuen, que ja s’ha creat, però que la Presidència és de CIU i PP…i ells es mostren poc optimistes ja que les experiències prèvies mostren que a través d’aquest ent mai s’ha arreglat res.
Primer perquè s’eviten les compareixences per a declarar, i en segon lloc perquè després també hi ha votacions, sobre les quals hi ha condicionants. Si la major part dels representants dels partits polítics a la Comissió voten a favor o contra d’una mesura això veurà o no la llum.
Segons ells, és molt millor posar mecanismes de transparència, per a que tot això no torni a passar.
Sobre les dobles llistes de Barnaclínic i ara de St. Pau i la mercantilització de la Sanitat.
Ens parlen de que hi ha un intent continu de seduir una èlit mèdica per l’autogestió.
Expliquen que en realitat el CATSalut , a l’igual que el SNS, té aquesta funció de vigilar la compra d’activitat i que es faci regulant els possibles interessos particulars.
El SNS ho té més fácil perquè l’activitat no està tan disgregada, a Catalunya és molt més complicat, entre els concertats, privats, públics, etc
S’ha d’evitar de totes totes que no torni a passar lo de EULEN en l’Escala.
Sobre l’intent de fragmentació de l’ICS, parlen de l’opacitat del conseller Boi-Ruiz i de que no deixa clar quines són les seves intencions sobre el futur de la sanitat pública catalana. Per una banda, la Conselleria de Salut va contractar serveis d’assessorament sobre la gestió privada a empreses com el PricewaterhourseCoopers ( PCW), i per altra, declara que aquesta consulta s’hagi fet amb intenció de privatitzar la Santat.
També parlem de la seva opacitat quan parla de que la fragmentació de l’ICS serveix per ingressar capital, i també com veiem que la fragmentació serveix per complicar els concerts.
Destaquen que estan d’acord en una modernització de l’ICS, que enforteixi les estructures organitzatives i de gestió que funcionen en l’actualitat i en una revisió d’aquelles que el fan anquilosant i poc competitiu.
També ens diuen d’estar més en contacte amb entitats, plataformes, etc.. per a que puguin emetre preguntes per formular-les al Parlament.
Parlem de com la direcció de l’hospital de Can Ruti ha iniciat un apropament amb els treballadors per fer línies de millora.
Però que trobem que tot és molt atropellat, no hi ha Planificació, que la sensació és de que anem sobre la marxa (amb els riscos d’equivocació que això genera).
Però deixem clar que no ens adherim a cap de les mesures d’ajustament (retallades) perque aquestes no s’han consensuat amb cap equip multidisciplinar amb els treballadors sanitaris.
Una de les companyes de Vall d’Hebron parla de la seva participación des del consell de Salut de Nou Barris, i com també des de les entitats veïnals es vol fer pressió, per exemple, per a que s’obri la unitat de suport d’urgències de l’Hospital Vall d’Hebron.
El programa “Essential” per exemple, ha posat de manifest el poc interès que desperta entre els professionals a l’hora de posar-lo en marxa, ja que ara mateix hi ha una desconfiança en el Conseller , que sembla vetllar més pels ajustaments i beneficis indiviuals que pel benestar col.lectiu. Si els programes de millora de l’eficiència no surten dels seus propis professionals, sinó que són eines purament polítiques i econòmiques, provoca que la majoria dels professionals i de la població dubti de les bones intencions del nou model de gestió i per tant que li adjudiqui descrèdit.
També parlem del paper de la Bombolla Sanitària i els conflictes d’interessos que tenen les farmacèutiques , i com això deixa poc marge als professionals a ser objectius, s’han de trobar elements, que filtrin aquests interessos. de la indústria farmacéutica sobre el bé comú.
També parlem de la diferència del grau de compromís dels professionals metges de la pública catalans respecte, per exemple, als de Madrid.
Hi ha dues realitats:
Adjunts que compaginen la sanitat pública i privada, i que no tenen cap interés en que la pública desaparegui o no, els hi deixa prou indiferents. A part de que en aquests moments d’augment de llistes d’espera per a diagnosi i tractament estan traient profit d’aquest desconscert i col·lapse de les entitats públiques per transferir usuaris d’un sistema a un altre.
Per altra banda, ens trobem amb metges joves, amb contractes precaris, que fan una aposta per la Pública, però que veuen que els seus drets laborals estan cada cop més precaritzats i no dubten en trobar feines en d’altres àmbits privats, on sovint són millor valorats. D’altres metges joves, en la mateixa situación, es queden a la Pública sota unes condicions contractuals molt precàries i no s’atreveixen a emprendre un procés de lluita i reivindicació que posi en perill la seva situació laboral.
Es mostren també interessats en saber que ens han dit els altres grups parlamentaris… Els hi expliquem breument el que la Marina Geli (PSC) i l’Alba Vergès (ERC) ens han comentat.
Els plantegem la possiblitat, de cercar camins legals que permetin un pacte entre partits per a protegir la Sanitat Pública..
