dilluns, 25 de març del 2013

ENTREVISTA AMB IC-V

Ens presentem, els diem que som de Can Ruti i de Vall d’Hebron, i la seva actitud és oberta a escoltar-nos.
“Som tots oïdes” diuen.
Iniciem la conversa amb la demanda de que Boi- Ruiz dimiteixi, per opacitat en els seus plans privatitzadors, per provenir de l’empresa privada en sanitat… Ens diuen que la dimissió del Conseller només es pot aconseguir amb el suport  de les pressions exercides per les mobilitzacions socials.


També els diem, que els volem parlar del nostre dia a dia i del malestar i la crispació que tenim en l’exercici de la nostra professió en els últims temps. De com un grup de persones fartes de la situació insostenible de  e drets laborals, en particular, i humans en general han decidit prendre el camí  de la desobediència civil, saltant-se la uniformitat, i portant una samarreta negra per treballar amb el missatge  “La Sanitat Pública es Mor” per mostrar l’alerta d’aquest fet a la població i mostrar la preocupació i la disconformitat de les Retallades per part dels professionals.
La nostra sensació de que els professionals estem a punt d’esclatar, i que el sistema va en caiguda lliure.
També els expliquem com veiem que s’estan carregant el sistema, tal i com l’havien conegut, i en el que està quedant:
Està quedant un sistema on els professionals compten cada cop menys, i els recursos materials cada cop més.
Els expliquem, que hem notat la mercantilització de la sanitat com mai, com es parla ja de pressupostos tancats per serveis, com es fan servir cada cop més termes d’eficiència i eficàcia econòmica que intervenen directament en la presa de decisions que afecta als malalts (a l’hora de l’alta, ingressant-lo o no…) Els indicadors d’eficiència i eficacia no han estat consultats amb els professionals i això fa dubtar de les bones intencions d’aquesta nova gestió de pressupostos.
Parlem de la piràmide invertida, com els comandaments intermitjos i alts càrrecs sobrepassen el necessari, al nostre parer, i en canvi les bases anem al mínim dels mínims de plantilla. Destaquem la manca d’exigència de responsabilitats d’aquests càrrecs superiors i intermitjos i per contra l’importància de les seves retribucions econòmiques.
Relacionem aquesta idea de la piràmide invertida amb la idea d’estalvi que si voldrien podrien posar en pràctica, fusionant direccions de diferents hospitals.
A més trobem que, justament al contrari, la fragmentació de l’ICS, no és estalviadora, sino que suposa més despeses i més possiblitats de fer negoci, mitjançant l’augment dels intermediaris

Fusions d’empreses = accions que prenen les empreses per estalviar.
Fragmentar= accions que generen despeses.
Ens preocupa, i molt, i així els fem saber la doble llista de recent inauguració de l’Hospital de St. Pau.
Els encoratgem a que prenguin força contra la corrupció en  Sanitat, a través de la Comissió d’Investigació.
També els diem que ens preocupa que a partir de l’1 Abril moltes persones residents al nostre país es quedaran sense cobertura sanitària, i com això genera decisions ètiques de contradir aquesta llei, és a dir, d’insubmissió per trobar-ho injust, a més del problema de Salut Pública que això genera.
Tot això és el que nosaltres els expliquem.. a continuación prenen ells la paraula.
El primer que ens diuen és que no tenen cap problema en atendre´s, i que no tenen res en contra d’això, però que això vol dir que els SINDICATS ho estan fent francament malament, perquè ells haurien de ser la nostra veu.
 Destaquen que en els últims mesos estan assistint a una realitat, on els treballadors s’han de organitzar i prendre les seves pròpies accions…això genera una disgregació de lluites i ells están més d’acord en que hi hagués una estratègia compartida.
Sobretot ens encoratgen a que ens mobilitzem amb unitat abans dels pressupostos de la Generalitat.
Entre tots fer un front comú, per dir prou a les retallades i posar ben delimitades les línies vermelles.
Sobre la retirada de la targeta sanitària, ens parlen de la possibilitat de l’empadronament sense pasar per mínims de temps i de la possibilitat d’empadronament sense domicili fix, per tal d’evitar l’exclusió.
Sobre la Comissió d’Investigació, ens diuen, que ja s’ha creat, però que la Presidència és de CIU i PP…i ells es mostren poc optimistes ja que les experiències prèvies mostren que a través d’aquest ent mai s’ha arreglat res.
Primer perquè s’eviten les compareixences per a declarar, i en segon lloc perquè  després també hi ha votacions, sobre les quals hi ha condicionants. Si la major part dels representants dels partits polítics a la Comissió voten a favor o contra d’una mesura això veurà o no la llum.
Segons ells, és molt millor posar mecanismes de transparència, per a que tot això no torni a passar.
Sobre les dobles llistes de Barnaclínic i ara de St. Pau i la mercantilització de la Sanitat.
Ens parlen de que hi ha un intent continu de seduir una èlit mèdica per l’autogestió.
Expliquen que en realitat el CATSalut , a l’igual que el SNS, té aquesta funció de vigilar la compra d’activitat i que es faci regulant els possibles interessos particulars.
El SNS ho té més fácil perquè l’activitat no està tan disgregada, a Catalunya és molt més complicat, entre els concertats, privats, públics, etc
S’ha d’evitar de totes totes que no torni a passar lo de EULEN en l’Escala.
Sobre l’intent de fragmentació de l’ICS, parlen de l’opacitat del conseller Boi-Ruiz i de que  no deixa clar quines són les seves intencions sobre  el futur de la sanitat pública catalana.  Per una banda, la Conselleria de Salut va contractar serveis d’assessorament sobre la gestió privada a empreses com el PricewaterhourseCoopers ( PCW),  i  per altra, declara que aquesta consulta s’hagi fet amb intenció de privatitzar la Santat.
També parlem de la seva opacitat quan parla de que la fragmentació de l’ICS serveix per ingressar capital, i també com veiem que la fragmentació serveix per complicar els concerts.
Destaquen que estan d’acord en una modernització de l’ICS, que enforteixi les estructures organitzatives i de gestió que funcionen en l’actualitat i en una revisió d’aquelles que el fan anquilosant i poc competitiu.
També ens diuen d’estar més en contacte amb entitats, plataformes, etc.. per a que puguin emetre preguntes per formular-les al Parlament.
Parlem de com la direcció de l’hospital de Can Ruti ha iniciat un apropament amb els treballadors per fer línies de millora.
Però que trobem que tot és molt atropellat, no hi ha Planificació, que la sensació és de que anem sobre la marxa (amb els riscos d’equivocació que això genera).
Però deixem clar que no ens adherim a cap de les mesures d’ajustament (retallades) perque aquestes no s’han consensuat amb cap equip multidisciplinar amb els treballadors sanitaris.
Una de les companyes de Vall d’Hebron parla de la seva participación des del consell de Salut de Nou Barris, i com també des de les entitats veïnals es vol fer pressió, per exemple, per a que s’obri la unitat de suport d’urgències de l’Hospital Vall d’Hebron.
El programa “Essential” per exemple, ha posat de manifest el poc interès que desperta entre els professionals a l’hora de posar-lo en marxa, ja que ara mateix hi ha una desconfiança en el Conseller , que sembla vetllar més pels ajustaments i beneficis indiviuals que pel benestar col.lectiu. Si els programes de millora de l’eficiència no surten dels seus propis professionals, sinó que són eines purament polítiques i econòmiques,  provoca que la majoria dels professionals i de la població dubti de les bones intencions del nou model de gestió i per tant que li adjudiqui descrèdit.
També parlem del paper de la Bombolla Sanitària i els conflictes d’interessos que tenen les farmacèutiques , i com això deixa poc marge als professionals a ser objectius, s’han de trobar elements, que filtrin aquests interessos. de la indústria farmacéutica sobre el bé comú.
També parlem de la diferència del grau de compromís dels professionals metges de la pública catalans respecte, per exemple, als de Madrid.
Hi ha dues realitats:
 Adjunts que compaginen la sanitat pública i privada, i que no tenen cap interés en que la pública desaparegui o no, els hi deixa prou indiferents. A part de que en aquests moments d’augment de llistes d’espera per a diagnosi i tractament estan traient profit d’aquest desconscert i col·lapse de les entitats públiques per transferir usuaris d’un sistema a un altre.
Per altra banda, ens trobem amb metges joves, amb contractes precaris, que fan una aposta per la Pública, però que veuen que els seus drets laborals estan cada cop més precaritzats i no dubten en trobar feines en d’altres àmbits privats, on sovint són millor valorats. D’altres metges joves, en la mateixa situación, es queden a la Pública sota unes condicions contractuals molt precàries i no s’atreveixen a emprendre un procés de lluita i reivindicació que posi en perill la seva situació laboral.
Es mostren també interessats en saber que ens han dit els altres grups parlamentaris… Els hi expliquem breument el que la Marina Geli (PSC) i l’Alba Vergès (ERC) ens han comentat.
Els plantegem la possiblitat, de cercar camins legals que permetin un pacte entre partits per a protegir la Sanitat Pública..

dimecres, 20 de març del 2013

ENTREVISTA AMB ERC

Ens rep l’Alba Vergés i Bosch, diputada del Parlament de Catalunya per ERC.
Ens presentem….. i el primer que els hi sobte és que hem vingut amb la samarreta negra.
Els hi expliquem que estem treballant així, per fer visible el nostre malestar.
Tenen interés en conèixer de primera mà, dels treballadors, que està passant amb les retallades.  Volen saber si som d’algun sindicat i els hi diem que no.
Manifestem en que es tradueixen les retallades en cadascú dels nostres centres:
*Tancades de llits a les  plantes que augmenta el temps d’espera a les urgències esperant-se llits els que han d’ingressar, després aconseguir un llit però en un servei en el que no et toca, amb lo qual t’han de canviar al dia següent…PROBLEMA DOBLE PELS USUARIS QUE ESTAN MALAMENT ATESOS i SOBRECÀRREGUES ALS PROFESSIONALS (Els zeladors tenen doble de feina fent processó dels malats cap a amunt i cap abaix, els professionals sanitaris han d’assumir malalts ectòpics a tots els serveis, duplicar la feina al servei de neteja, descontrol de dietes, etc.)
* Tancament de quiròfans, això allarga les llistes d’espera, i també han de redistribuir el personal que sobra de quiròfans a d’altres serveis, en detriment de la qualitat asistencial de nou.
*La pressió per donar d’alta ràpidament als malalts, dels serveis de crítics, a la planta, perque calen els llits, i dels serveis d’hospitalització a casa per la mateixa raó…i veiem com això repercuteix en reingressos, complicacions pels malalts que es podrien haver evitat…
S’incorpora a la conversa  una altra noia que no es presenta, del grup parlamentari entenem d’ERC.
Ens expliquen que hi ha una realitat i és que no hi ha calers, i que és Madrid que no ens donen els calers que calen, parlen de la necessitat d’una hisenda propia. Els comentem que quedar-se amb això, en aquests moments, ja no és una excusa.  En l’actualitat, la data per la consulta  del 2014, la trobem massa allunyada. Calen mesures que s’instaurin ja, pel fet que els esdeveniments sorgeixen a u na velocitat molt més rápida i aquests esdeveniments, provoquen patiments a les persones.
Expliquem que si que hi ha calers, ja que la partida de dotació a Sanitat és de 8.000M euros i parlem de la MALA GESTIÓ.
Parlem de la necessitat d’implicar als professionals sanitaris en la gestió d’aquests calers, nosaltres podem i tenim moltes més idees de en què es més rentable invertir o gastar i en què no.  Com a professionals sanitaris coneixem d’aprop, i des de dins del sistema i podem col.laborar en establir línies de millora de l’eficiència.
Si denamen a tots els estaments, segur que els pressupostos s’ajustarien molt més i millor.
Parlem d’altres model sanitaris, com el model  Holandés, presentant-lo com un model que s’organitza integrant equips multidisciplinars en organismes de gestió, i com això afavoreix molt el sistema, donant una visió més holística, més global, de les diferents situacions en temes sanitaris . Es mostren interessades i ens comprometem a aportar-los  més informació.
Samarretes de VH ens expliquen que parlant amb el Dr. Laporte, aquest els hi ha confirmat que hi ha una reducció del 10% en la despesa de medicaments oncològics, cosa que ens preocupa a tots, quan veiem que hi han d’altres coses més prescindibles.
Posem de manifest la duplicitat d’alts càrrecs  (directius) i de càrrecs intermitjos, i si això no és ara més prescindible. L’administració , a l’actualitat s’organitza en forma de pirámide invertida, provocant que hi hagi molts càrrecs duplicats. Indefinició de competències i deures, i dissolució de les responsabilitats.
En aquest apartat,  també parlem de l’especulació a través de la Sanitat. La inversió  en infonitat de reformes, incorporació de sistemes informàtics, heliport, fetes totes, en un moment en què no hi ha calers per pagar als professionals que sí són imprescindibles. S’expressa el malestar que això provoca.
ERC apunta,  en què, a lo millor la solució hauria de passar per que els equips directius fossin centralitzats per diferents centres, és a dir, un sol equip directiu per diferents hospitals (per exemple: que portés Vall d’Hebron i Can Ruti,)
Nosaltres ens apuntem favorables a aquesta idea ja que això ens faria també treballar de manera més consensuada, faríem servir els mateixos protocols i en definitiva no estaríem continuament doblant comissions de treball.
Insistim en què a totes les propostes de millores i canvis s’han de’implicar als professionals en equips multidisciplinars.
Elles (ERC) s’havien entrevistat , justament el dia anterior amb el sindicat de metges, i ens fan saber que les demandes del col.lectiu de metges no tenen gairea veure amb les que li fem nosaltres , això els hi sorprén (a nosaltres també)….i per això els hi insistim en la NECESSITAT DE CREAR GRUPS o COMISSIONS DE TREBALL INTERDISCIPLINARS per tractar els temes sanitaris.
Comentem que en el cas dels metges, trobem dues realitats, molt diferents entre sí. D’ una banda,  metges que compaginen la pública i la privada, amb bons sous, que no acompleixen estrictament l’horari , d’altra banda, metges més joves, amb condicions laborals més precàries, amb poca capacitat per pronunciar-se per por a les represàlies. Ells mateixos s’autodefineixen com “ anestesiats”.
Aprofitem per fer una mica de memòria histórica, explicant el nostre model patriarcal hospitalari…On la professió de metge s’havia exercit majoritàriament per homes i les altres professions (infermeria i auxiliars) per dones-- i com això ens ha marcat de sempre un model on el pes de les decisions les havien pres els metges.
 Insistim en la necessitat de vetllar pels organigrames  separats de les Direccions mèdiques i d’Infermeria, (de forma real, sense submissions) per garantir que es vetllen pels interessos dels diferents  col.lectius i que les decisions  preses convenen a tothom.
Volen saber més de les nostres condicions laborals, si som fixes o interines…Els  expliquem i parlem de lo malament que està el tema a l’hora d’assolir una estabilitat laboral. També  de com moltes de nosaltres hem hagut de “comprar-nos” literalment la plaça.
De la precarietat laboral de moltes de les nostres companyes, en contractes de dies de suplència, en la versatilitat a l’hora d’exercir en el dia a dia (has de servir per tot) i que en un mateix dia pots acabar en tres llocs diferents…
No entenem perquè les RETALLADES són sempre en els mateixos àmbits EDUCACIó  i SANITAT, els hi preguntem si no hi ha una intenció ideológica darrere.
L’explicació de que són les partides més grans de despesa no ens dóna només la raó a nosaltres de que  precisament són les coses més importants en les que s’han de destinar els calers.
És que volen posar en perill el primíssim estat de benestar que ens queda??
Expressem que, per exemple, també es podrien  fixar  les retallades en reduir ajuntaments de localitats petites (de menys de 20.000 hab) , reduirien en polítics, regidors..
Llavors, ens explica que entrar en aquest discurs és perillós, ja que una revolució del sistema  SI, en el sentit de que tot s’ha de revisar,  però una revolta NO, en el sentit de enderrocar-ho tot.
Parlant de les manifestacions del malestar,  expressem la necessitat , de que es retirin de la porta del Parlament les “valles” de protecció que s’han quedat perpetues .
Ens confirmen que, és així, que abans es col.locaven de forma periòdica, quan es preveien manifestacions i que ara, s’havia decidit que es quedaven per sempre.
El simbolisme de mantener-les perpetues, no ens agrada i els hi fem saber, ja que el Parlament ha de mantener una proximitat amb la ciutadania, tant en el temps de consens com en temps de reivindicacions
Parlem de posibles línies de millora
El solapament entre els torns d’entrada i sortida és el nostre pla de millores i acompliriem sobradament amb el comput horari establert recentment. Expressen que la mesa de negociació està oberta , per sentir aquesta i d’altres propostes.
També introduïm la necessitat de reobrir la Comissió d’Investigació, a arrel de tots els casos de corrupció que s’han donat en Sanitat. No oblidem tots  els pressumptes desviament de diners públics en la sanitat catalana.
A més , demanem fermament la dimissió de l’actual conseller Boi-Ruiz, per la seva prodecència abans del càrrec, i no se sap si actualment,  a la Sanitat privada,  on pot haver-hi conflicte d’interessos, sobretot a arrel del seu pla de reordenació i privatització de l’ICS.
També per les seves declaracions publiques sobre quela Salut és un problema individual dels ciutadans, o que el sistema sanitari d¡ha deixat de ser propietat dels ciutadans,etc.
Ens preocupa la prevalença de la veu i els interessos de les entitats proveïdores davant de les necessitats dels ciutadans
Els parlem  del Dr. Vilardell, cap de medicina interna a Vall d’Hebron, president del col.legi de metges  i assessor en la conselleria de Salut de la Generalitat, que va mantindre una reunió amb les companyes de Vall d’Hebron, i que es mostra fèrrim defensor de la Sanitat Pública, amb sòlids arguments  i les engresquem a que parlin amb ell.
També els hi fem saber la gran feina que ha fet la FoCAP , en tot el que és l’Atenció Primària, i també es mostren interessades en conèixer més.
Ens acomiadem .