Ens rep l’Alba Vergés i Bosch, diputada del Parlament de Catalunya per ERC.
Ens presentem….. i el primer que els hi sobte és que hem vingut amb la samarreta negra.
Els hi expliquem que estem treballant així, per fer visible el nostre malestar.
Tenen interés en conèixer de primera mà, dels treballadors, que està passant amb les retallades. Volen saber si som d’algun sindicat i els hi diem que no.
Manifestem en que es tradueixen les retallades en cadascú dels nostres centres:
*Tancades de llits a les plantes que augmenta el temps d’espera a les urgències esperant-se llits els que han d’ingressar, després aconseguir un llit però en un servei en el que no et toca, amb lo qual t’han de canviar al dia següent…PROBLEMA DOBLE PELS USUARIS QUE ESTAN MALAMENT ATESOS i SOBRECÀRREGUES ALS PROFESSIONALS (Els zeladors tenen doble de feina fent processó dels malats cap a amunt i cap abaix, els professionals sanitaris han d’assumir malalts ectòpics a tots els serveis, duplicar la feina al servei de neteja, descontrol de dietes, etc.)
* Tancament de quiròfans, això allarga les llistes d’espera, i també han de redistribuir el personal que sobra de quiròfans a d’altres serveis, en detriment de la qualitat asistencial de nou.
*La pressió per donar d’alta ràpidament als malalts, dels serveis de crítics, a la planta, perque calen els llits, i dels serveis d’hospitalització a casa per la mateixa raó…i veiem com això repercuteix en reingressos, complicacions pels malalts que es podrien haver evitat…
S’incorpora a la conversa una altra noia que no es presenta, del grup parlamentari entenem d’ERC.
Ens expliquen que hi ha una realitat i és que no hi ha calers, i que és Madrid que no ens donen els calers que calen, parlen de la necessitat d’una hisenda propia. Els comentem que quedar-se amb això, en aquests moments, ja no és una excusa. En l’actualitat, la data per la consulta del 2014, la trobem massa allunyada. Calen mesures que s’instaurin ja, pel fet que els esdeveniments sorgeixen a u na velocitat molt més rápida i aquests esdeveniments, provoquen patiments a les persones.
Expliquem que si que hi ha calers, ja que la partida de dotació a Sanitat és de 8.000M euros i parlem de la MALA GESTIÓ.
Parlem de la necessitat d’implicar als professionals sanitaris en la gestió d’aquests calers, nosaltres podem i tenim moltes més idees de en què es més rentable invertir o gastar i en què no. Com a professionals sanitaris coneixem d’aprop, i des de dins del sistema i podem col.laborar en establir línies de millora de l’eficiència.
Si denamen a tots els estaments, segur que els pressupostos s’ajustarien molt més i millor.
Parlem d’altres model sanitaris, com el model Holandés, presentant-lo com un model que s’organitza integrant equips multidisciplinars en organismes de gestió, i com això afavoreix molt el sistema, donant una visió més holística, més global, de les diferents situacions en temes sanitaris . Es mostren interessades i ens comprometem a aportar-los més informació.
Samarretes de VH ens expliquen que parlant amb el Dr. Laporte, aquest els hi ha confirmat que hi ha una reducció del 10% en la despesa de medicaments oncològics, cosa que ens preocupa a tots, quan veiem que hi han d’altres coses més prescindibles.
Posem de manifest la duplicitat d’alts càrrecs (directius) i de càrrecs intermitjos, i si això no és ara més prescindible. L’administració , a l’actualitat s’organitza en forma de pirámide invertida, provocant que hi hagi molts càrrecs duplicats. Indefinició de competències i deures, i dissolució de les responsabilitats.
En aquest apartat, també parlem de l’especulació a través de la Sanitat. La inversió en infonitat de reformes, incorporació de sistemes informàtics, heliport, fetes totes, en un moment en què no hi ha calers per pagar als professionals que sí són imprescindibles. S’expressa el malestar que això provoca.
ERC apunta, en què, a lo millor la solució hauria de passar per que els equips directius fossin centralitzats per diferents centres, és a dir, un sol equip directiu per diferents hospitals (per exemple: que portés Vall d’Hebron i Can Ruti,)
Nosaltres ens apuntem favorables a aquesta idea ja que això ens faria també treballar de manera més consensuada, faríem servir els mateixos protocols i en definitiva no estaríem continuament doblant comissions de treball.
Insistim en què a totes les propostes de millores i canvis s’han de’implicar als professionals en equips multidisciplinars.
Elles (ERC) s’havien entrevistat , justament el dia anterior amb el sindicat de metges, i ens fan saber que les demandes del col.lectiu de metges no tenen gairea veure amb les que li fem nosaltres , això els hi sorprén (a nosaltres també)….i per això els hi insistim en la NECESSITAT DE CREAR GRUPS o COMISSIONS DE TREBALL INTERDISCIPLINARS per tractar els temes sanitaris.
Comentem que en el cas dels metges, trobem dues realitats, molt diferents entre sí. D’ una banda, metges que compaginen la pública i la privada, amb bons sous, que no acompleixen estrictament l’horari , d’altra banda, metges més joves, amb condicions laborals més precàries, amb poca capacitat per pronunciar-se per por a les represàlies. Ells mateixos s’autodefineixen com “ anestesiats”.
Aprofitem per fer una mica de memòria histórica, explicant el nostre model patriarcal hospitalari…On la professió de metge s’havia exercit majoritàriament per homes i les altres professions (infermeria i auxiliars) per dones-- i com això ens ha marcat de sempre un model on el pes de les decisions les havien pres els metges.
Insistim en la necessitat de vetllar pels organigrames separats de les Direccions mèdiques i d’Infermeria, (de forma real, sense submissions) per garantir que es vetllen pels interessos dels diferents col.lectius i que les decisions preses convenen a tothom.
Volen saber més de les nostres condicions laborals, si som fixes o interines…Els expliquem i parlem de lo malament que està el tema a l’hora d’assolir una estabilitat laboral. També de com moltes de nosaltres hem hagut de “comprar-nos” literalment la plaça.
De la precarietat laboral de moltes de les nostres companyes, en contractes de dies de suplència, en la versatilitat a l’hora d’exercir en el dia a dia (has de servir per tot) i que en un mateix dia pots acabar en tres llocs diferents…
No entenem perquè les RETALLADES són sempre en els mateixos àmbits EDUCACIó i SANITAT, els hi preguntem si no hi ha una intenció ideológica darrere.
L’explicació de que són les partides més grans de despesa no ens dóna només la raó a nosaltres de que precisament són les coses més importants en les que s’han de destinar els calers.
És que volen posar en perill el primíssim estat de benestar que ens queda??
Expressem que, per exemple, també es podrien fixar les retallades en reduir ajuntaments de localitats petites (de menys de 20.000 hab) , reduirien en polítics, regidors..
Llavors, ens explica que entrar en aquest discurs és perillós, ja que una revolució del sistema SI, en el sentit de que tot s’ha de revisar, però una revolta NO, en el sentit de enderrocar-ho tot.
Parlant de les manifestacions del malestar, expressem la necessitat , de que es retirin de la porta del Parlament les “valles” de protecció que s’han quedat perpetues .
Ens confirmen que, és així, que abans es col.locaven de forma periòdica, quan es preveien manifestacions i que ara, s’havia decidit que es quedaven per sempre.
El simbolisme de mantener-les perpetues, no ens agrada i els hi fem saber, ja que el Parlament ha de mantener una proximitat amb la ciutadania, tant en el temps de consens com en temps de reivindicacions
Parlem de posibles línies de millora
El solapament entre els torns d’entrada i sortida és el nostre pla de millores i acompliriem sobradament amb el comput horari establert recentment. Expressen que la mesa de negociació està oberta , per sentir aquesta i d’altres propostes.
També introduïm la necessitat de reobrir la Comissió d’Investigació, a arrel de tots els casos de corrupció que s’han donat en Sanitat. No oblidem tots els pressumptes desviament de diners públics en la sanitat catalana.
A més , demanem fermament la dimissió de l’actual conseller Boi-Ruiz, per la seva prodecència abans del càrrec, i no se sap si actualment, a la Sanitat privada, on pot haver-hi conflicte d’interessos, sobretot a arrel del seu pla de reordenació i privatització de l’ICS.
També per les seves declaracions publiques sobre quela Salut és un problema individual dels ciutadans, o que el sistema sanitari d¡ha deixat de ser propietat dels ciutadans,etc.
Ens preocupa la prevalença de la veu i els interessos de les entitats proveïdores davant de les necessitats dels ciutadans
Els parlem del Dr. Vilardell, cap de medicina interna a Vall d’Hebron, president del col.legi de metges i assessor en la conselleria de Salut de la Generalitat, que va mantindre una reunió amb les companyes de Vall d’Hebron, i que es mostra fèrrim defensor de la Sanitat Pública, amb sòlids arguments i les engresquem a que parlin amb ell.
També els hi fem saber la gran feina que ha fet la FoCAP , en tot el que és l’Atenció Primària, i també es mostren interessades en conèixer més.
Ens acomiadem .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada